CURIOSITATS DEL COLIBRÍ

El colibrí (colibrí coruscans) es un gènere d’ocells que pertany al subfamília dels troquinilis (trochilinae) que  habita en zones forestals però també en praderies des d’Amèrica Central fins al nord d’Argentina. El nèctar de flors principalment vermelles o taronges brillants, es l’alimento preferit dels colibrís. Son animals solitaris i solen ser agressius a l’hora de barallar-se per l’aliment utilitzant els seus becs com armes. 

Es tracta d’un animal força curiós:

1. És l’au més petita del món.
2. És l’única au que pot volar cap a enrere.
3. És capaç de volar cap avall.
4. És incapaç de caminar.
5. El seu cor aconsegueix un màxim d’1.200 batecs per minut.
6. És l’animal vertebrat més petit de tots els que existeixen.
7. Poden mantenir-se suspesos en l’aire totalment immòbils.
8. Pot batre les seves ales fins a 80 vegades per segon.

9. Pot realitzar fins a 500 respiracions per minut.
10. Pot realitzar canvis d’adreça molt sobtats amb una precisió comparable a la d’un helicòpter.
11. Si un home consumís la mateixa quantitat de proteïnes que un colibrí en relació al seu pes, hauria de menjar 130 quilograms diaris.
12. El colibrí bec espasa té un bec que és tan llarg com el seu propi cos. 

13. El seu vol és similar al de les papallones, que és considerat perfecte. Les espècies més petites poden aletejar fins a 80 vegades per segon.
14. La femella va més de 140 vegades al dia al seu niu per alimentar als petits.

15. Posseeixen un sentit del temps molt precís.
16. Els nius dels colibrís són tan petits com una goma d’esborrar.
17. També se’ls coneix com mainumby, picaflors…
18. Sempre degoten orina a causa de la seva elevada activitat.
19. L’espècie més petita, que és el colibrí de Helen o colibrí abella, habita a Cuba i mesura 5.5 centímetres.   

                 
20. Exhibeixen colors molt brillants, especialment un tipus de verd metàl·lic molt singular.

EL FORMIGUER

Les formigues (Formicidae) són éssers vius que estan formats per cèl·lules i que realitzen les tres funcions vitals: es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen. Tenen el cos recobert per un esquelet extern rígid fet d’una substància impermeable que els serveix de protecció enfront dels depredadors i evita la dessecació de la formiga. Aquest, es renova per permetre el creixement de l'animal mitjançant el procés de muda. 

QUÈ ÉS UN FORMIGUER?
Un formiguer és un gran cau subterrani que excaven les formigues amb la boca i amb les potes. Aparten la terra i construeixen túnels i cambres.

Com i perquè fan un formiguer?

A la tardor, la formiga reina, després d’aparellar-se amb el mascle, s’enterra i excava galeries fins a trobar-ne una d’adequada per a ella. Té reserves per a un any i durant aquest període, abans que arribi l’hivern, ha de madurar els òrgans ponedors.
A finals de març, la formiga començarà a pondre ous i consumirà alguna de les larves fins que es desenvolupin les primeres obreres, que s’encarregaran de la cuida de les cries. A continuació, naixeran les obreres exploradores, que tenen una mida una mica més gran que les cuidadores i que són més mogudes. Aquestes no sortiran del niu durant el primer any.

En el segon any, ja hi ha unes 50 formigues obreres exploradores. Aleshores, apareixerà una casta de formigues obreres que s’encarregarà d’organitzar, expandir i mantenir net l’interior del formiguer.

El tercer any està destinat a la cerca de recursos, la colònia en augment necessita aliment i estableix els primers camins gràcies al bon olfacte d’algunes de les formigues, les obreres amb el cap més gran.
Comencen a néixer formigues soldats. La població augmenta radicalment gràcies a la bona estructura del formiguer: es construeixen cambres adaptades pels ous petits, pels ous grans, per les larves, per les pupes, pels mascles,
pel rebost (fresca i seca), i per les desfetes (a prop de la sortida).

A l’estiu naixen les primeres formigues que presenten un cap molt gran i una estructura corporal molt robusta. Són capaces d’obrir llavors molt dures i moure pedres, però necessiten l’ajuda d’altres formigues per alimentar-se, ja que no tenen bon olfacte. La seva aparició és un indici de bona estabilitat del niu.

LES ROQUES DEL CADÍ

El Cadí es troba a les comarques de l'Alt Urgell, la Baixa Cerdanya i el Berguedà. Aquesta serralada separa el Pirineu Axial del Prepirineu i té una extensió de 40 km d'oest a est. Forma part del PARC NATURAL DEL CADÍ-MOIXERÓ, juntament amb la Serra de Moixeró, el massís del Pedraforca i gran part de la Tossa d'Alp i el Puigllançada. Alguns dels pics més alts del Cadí són:

• El Vulturó (2.648'6)
• Pujolar de Roca Grossa (2.611'1)
• Pic de Costa Cabriolera (2.604'4)  

Roques del Cadí

Les roques pertanyen sobretot a l'era secundària i principis de la terciària. Aquesta serra està estructurada en diferents capes inclinades al sud que culminen amb un important gruix de calcàries de l'Eocè. Els vessants septentrionals presenten gairebé integrament materials dels Lies i el jurássic. Les capes més altes reposen damunt d'un sòcol paleozoic amb relleus més suaus. Al sud del Cadí els materials semblen enfonsar-se sota els materials del mantell del Pedraforca, formats per materials calcàris del secundari, que s'estenen cap al sud fins a la serra de Queralt. 

Roca calcària del Cadí

Calcària del secundari

Sòcol hercinià (paleozoic) 

ELS BOLETS

Què és?

El bolet és l’aparell reproductor dels fongs que es desenvolupa a partir de la reproducció sexual. Els bolets han estat aprofitats des de temps remots, però se n`ha fet un ús molt limitat ja que la seva recol·lecció és estacional i irregular i no es poden conrear. En algunes cultures els bolets amb efectes al·lucinògens s’han fet servir per a cerimònies rituals.

Quan els trobem?

Quan la humitat i la temperatura són favorables aquests emergeixen. Podem dir que per a poder haver unes condicions favorables les precipitacions han de ser abundants, hi ha d’haver poc vent i les temperatures han de ser suaus (10 ºC al sol).Això proporciona un terra humit ple de minerals que ajuden a fer créixer els bolets. Aquestes característiques es donen generalment entre setembre i novembre.

On els trobem?

Una situació perfecta per als bolets seria una zona de menys de 1000 metres ( per allà el litoral) no hi hagi caigut molta aigua i s’hagi mantingut la temperatura. Aquí a Catalunya s’aconsella qualsevol racó entre les comarques del Barcelonès i el Baix Empordà. Les millors zones, però, són el Barcelonès (Collserola), el Maresme, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. Si les temperatures no són prou baixes per a fer-los desaparèixer també en trobarem a la zona dels Prepirineus, així com el Ripollès, el Berguedà i la Garrotxa.

Classificació bolets:

Per a poder anar a collir bolets tranquil·lament al bosc primer hem de saber diferenciar-los per a determinar si són comestibles o no. Per això hem de tenir en compte diferents aspectes: 

Els bolets comestibles més comuns:

Lactarius sanguifluus

(Rovelló)

Boletus edulis

(Cep)

Cantharellus cibarius

(Rossinyol) 

Bolets no comestibles: 

Amanita muscaria

(Reig bord)

Amanita phalloides

(Farinera borda)

Ramaria formosa

(Peu de rata bord)

LA CRIA DELS RAPINYAIRES AL BOUMORT

VOLTOR COMÚ (Gyps fulvus)

Viuen en colonies. Els nius, els instal·len en cingleres solellades. Aquestes són fàcilment identificables per els excrements de color blanc que taquen les parets.
Al mes de febrer la femella pon un sol ou que cova durant set/vuit  setmanes, i al cap de 120 dies el pollet ja podra volar.
Els voltors comuns entren en zel en els mesos de desembre a abril. En aquest temps formen parelles estables i passen uns 58 dies covant l'ou, en torns d'entre un o dos dies cadascun. Posteriorment fan els mateixos torns per alimentar el pollet fins que pugui volar. Les cries comencen  el primer vol cap al més de juliol, però segueixen  mantenint-se una temporada a prop del niu fins que creuen que creuen que ha arribat el moment d'independitzar-se. als quatre o cinc anya s'aparellen per primera vegada.


TRENCALÒS (Gypaetus barbatus)

El trencalòs té durant tota la seva vida la mateixa parell. No viuen en colònies, per tant només els podem veure sols o amb la parella.
Fa el niu en petites coves i forats de cingles inaccessibles. La femella pon 1-2 ous durant l'hivern que incuben durant uns 2 mesos. Només sobreviu un pollet, que es queda al niu fins als 4 mesos. L'altre naixerà amb més debilitat i llavors serà devorat per la mare o aniquilat pel germà. Durant els 2-3 mesos següents, els adults l'ensenyaran a buscar menjar i a viure de manera independent.


AUFRANY (Neophron percnopterus)   

Tambè té durant tota la seva vida la mateixa parella. Fa el niu amb branques i el folra amb materials més suaus com llana, draps, etc. Nien en petites coves o forats  situades sobre  penya-segats i valls retallades on ponen dos ous entre març i abril. Els incuba durant 40 dies. Desprès de 2,5 mesos de néixer els pollets ja comencen a volar.







ÀGUILA DAURADA (Aquila chrysaetos) 

És un ocell monògam (sempre té la mateixa parella). Nien en valls retallades o sobre grans pins. Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes i en cingleres, els quals reutilitza cada any. A la primavera pon de 2-4 ous i els cova durant 50 dies, el final dels quals  el pollet que ha nascut encara necessitarà 12 setmanes mér per volar. Sempre hi haurà un pollet que es mor o es mort per el germà  gran en el moment de néixer.




VOLTOR NEGRE (Aegypius monachus)



També és un ocell monògam. Generalment nien sobre grans pins, però si viuen en un lloc on no hi ha arbres també nien en valls retallades o penya-segats. El niu està fet de branques molt grans. Cada any la parella torna al mateix lloc de sempre. La femella pon 1 sol ou que la parella incuba en torns  durant 55 dies. A principis de maig neix  el pollet i aparti de a qui els pares l'alimenten fins que pugui volar.

Paret on niuen els rapinyaires  

DIFERENCIA ENTRE GRANOTA I GRIPAU

 

La granota i el gripau són els que pertanyen al grup dels amfibis (animals que tenen la capacitat de viure a l'aigua i a la terra). Aquests amfibis viuen generalment en aigües dolces com en estanys i rius.



Quines són les principals diferencies entre granota i gripau?

GRANOTA

 GRANOTA:
     Nom científic --> Ranae.
    Cos --> Prima.
    Mida --> Més petita i esvelta.
    Pell --> Prima, llisa i molt  humida.
    Potes --> Les potes posteriors són 
    llargues i primes.
    Desplaçament --> Salten.
    Glàndules --> No té glàndules 
    paròtides.
    Timpà --> Molt evident. 
    Dits dels peus --> Palmats.
    Hàbitat --> Viu prop de l'aigua.
    Ous --> Ponen els ous en forma de   
    paquets.

  GRIPAU: 
     Nom científic --> Bufo.
     Cos --> Més avait grassoneta i  
     rodona
     Mida --> Més gran i robust.

GRIPAU

     Pell -->  Gruixuda, plena de 
     berrugues i poc humida.
     Potes --> Les potes posteriors són 
     curtes i gruixudes.
     Desplaçament --> No salten, sinó 
     que caminen.
     Glàndules --> Té les glàndules 
     paròtides molt pronunciades.
     Timpà --> Poc visible.
     Dits dels peus -->  No palmats
     Hàbitat --> Més allunyat de l'aigua i fins i 
     tot en zones seques.
     Ous --> Principalment ponen filaments d'ous
     o els porten sobre
     en forma de paquet.

Gripau --> paquet de ous a l'esquena

Gripau --> filament d'ous

        

Granota --> paquet d'ous